Projection à la Cinémathèque de Catalunya à Barcelone dans le cadre du 23ème festival Mostra Internacional Films de Dones.
Jo no sóc feminista, però…
Amb l’expressió que dóna títol al film, Christine Delphy confessa, durant un programa televisiu amb Simone de Beauvoir el 1985, la frase ritual que tranquil•litzava les dones que no volien emprar una paraula estigmatitzada, però volien alhora expressar el seu desig d’igualtat. Basat en entrevistes filmades i material d’arxiu per on desfilen pensadores com Kate Millet, Monique Wittig i Sinome de Beauvoir, entre d’altres, aquest documental és un retrat de Christine Delphy, feminista, activista i fundadora del MLF (Moviment per a l’alliberació de les dones a França) el 1970.
Je ne suis pas féministe, mais…
« Je ne suis pas féministe, mais… », cette expression est évoquée par Christine Delphy lors d’une émission où elle est invitée avec Simone de Beauvoir en 1985. On retrouve la phrase rituelle que beaucoup de femmes ont pu prononcer un jour, par peur d’employer un mot stigmatisé, mais pour s’autoriser quand même à exprimer un désir d’égalité. Ce documentaire offre le portrait d’une théoricienne féministe, militante et fondatrice du MLF. Il retrace la trajectoire d’une figure majeure de l’histoire du féminisme en insistant sur l’importance des luttes, d’hier à aujourd’hui, pour faire avancer la cause des femmes.
Sylvie i Florence Tissot conversen amb Delphy de la seva aproximació a la sociologia i als feminismes: la rebel·lió adolescent i la presa de consciència de la injustícia de la desigualtat, el rebuig i la reapropiació de la paraula feminista, la irrupció dels moviments pels drets civils als Estats Units i la vivència de les reivindicacions pels drets de les dones a França. La història d’una de les figures principals del feminisme francès explicada a través de les fites dels anys setanta i vuitanta, així com dels conflictes dels darrers anys. L’estat de la qüestió, en paraules de Delphy: “Encara cal enfadar-se”.
Mostra Internacional Films de Dones
